al contingut a la navegació Informació de contacte

Turisme

Església de l’antic monestir de Sant Pere de Graudescales

SantPereGraudescales.JPGL'església de l’antic monestir de Sant Pere de Graudescales és una església romànica del segle XII situada a la Vall d'ora, municipi de Navès, a la falda dels cingles de la serra de Busa, al riu Aigua d'Ora, enmig d'un paratge de gran bellesa natural. És l'únic edifici que resta d'un antic monestir de monjos benedictins.

És d'una sola nau, amb planta de creu llatina. La nau i el transsepte són coberts amb voltes de canó de mig punt, d'igual alçada i perpendiculars l'una amb l'altra. Al creuer, sobre els arcs de reforç, s'alça la cúpula damunt de trompes. El llevant de la nau és acabat amb un absis i als dos braços del transsepte hi ha les corresponents absidioles.

Té tres portals: un als peus de la nau i dos al transsepte, l'un al sud i l'altre al nord. Hi ha una finestra cruciforme a ponent i dues a l'absis major, asimètriques, l'una és al mig i l'altra a un costat. També tenen finestres les absidioles, els caps del transsepte i la nau, una a cada costat. Totes són de doble esqueixada i ampit horitzontal. Els absis presenten una decoració amb faixes d'arcuacions sense lesenes.

La cúpula, que exteriorment forma un cimbori vuitavat sobre un cos prismàtic de base quadrada corresponent a les trompes de dins, al cim té una obertura circular aixoplugada per un arc que sobresurt de la teulada.

Als anys 60 es restaurà l'església i s'estudiaren les ruïnes del monestir. Als anys 80 hi hagué una nova restauració molt acurada, es van eliminar les restes de construccions annexes (el monestir) que enlletgien el conjunt i mig l'amagaven.

Embassament de La Llosa del Cavall

El projecte de l'embassament de La Llosa del Cavall s'aprovà l'any 1989, per la necessitat d'augmentar els recursos disponibles segons el Pla Hidrològic de les conques internes de Catalunya.

La conca aportadora a l'embassament comprèn tota la capçalera del riu Cardener, té una superfície de 200 km2 i una altitud mitjana aproximada de 1.400 metres, amb una aportació mitjana anual de 76 hm3.

Aquesta obra comportà la construcció de l'actual carretera que uneix Solsona amb Sant Llorenç de Morunys, passant per la presa.

És un lloc interessant per practicar esports d'aventura, especialment el piragüisme.

Monument al comte Guifré el Pelós

El monument al comte Guifré el Pelós es troba a la Vall d'Ora, municipi de Navès i antiga separació dels comtats d'Urgell i Cerdanya; on el 897 va ser l'escenari del combat entre les tropes musulmanes de Llop Ibn Muhammad, senyor de Lleida, i les de Guifré I el Pelós, comte d'Urgell, Cerdanya, Barcelona i Girona.

Guifré hauria defensat la Vall de Lord d'un atac de Llop Ibn Muhammad, que havia fortificat aquella frontera en aquells temps. Aquest indret separava els límits de la zona dominada pels cristians i l'àrea de domini del senyor musulmà de Lleida. Aquestes zones estaven sotmeses a ràtzies (incursions de saqueig) per part dels cristians i musulmans.

Malgrat la derrota de Guifré el Pelós, aquestes terres van passar a mans del comtat d'Urgell.

Segons la llegenda, fou durant l'estada en aquest indret quan el rei franc Carles el Calb dibuixà les quatre barres a l'escut  daurat de Guifré el Pelós amb la pròpia sang d'aquest, malferit de mort. Aquest seria l'origen de les quatre barres de la senyera de Catalunya.

Balma de Guilanyà

La Balma Guilanyà, també coneguda com la Balma de la Guineu, és un petit abric rocós al peu del camí d'accés a la Serra de Busa, per Besora.

El reconeixement d’aquesta cavitat com a jaciment arqueològic, es produeix l’any 1992, quan arrel de les obres d’arranjament efectuades a la pista forestal que passa pel costat de la balma, van quedar al descobert varies restes arqueològiques. Des d’aleshores s’han realitzat un total de sis campanyes d’excavació.

Característiques

El jaciment de la Balma Guilanyà, presenta vàries ocupacions prehistòriques atribuïbles al Paleolític Superior Final i Mesolític. El conjunt Paleolític està integrat per tres nivells arqueològics en els que s’hi han recuperat restes lítiques i faunístiques, estructures de combustió i el que és més significatiu, un total de 38 restes humanes assignades a un mínim de quatre individus de l’espècie Homo sapiens anatòmicament modern.

Pel que fa al conjunt mesolític es disposa de dos unitats arqueològiques, amb un registre semblant al documentat als nivells paleolítics, encara que s’hi observen algunes diferències a nivell de gestió de matèries primeres i de fabricació d’instruments lítics.
Aquest jaciment s’ha d’entendre com un assentament que els grups de caçadors recol·lectors utilitzaven estacionalment en el transcurs dels seus desplaçaments anuals pel territori. Per la seva situació geogràfica, ubicat en una zona muntanyosa, es converteix en un bon referent per estudiar les estratègies de gestió dels ecosistemes de muntanya durant la transició de l’últim període glacial a l'Holocè.

Recerca

Els treballs d’investigació d’aquest jaciment s’inclouen en un projecte de recerca d’ampli abast titulat “Organització de la subsistència durant el Pleistocè Final i l'Holocè als Prepirineus Orientals”, que té com a objectiu caracteritzar les poblacions humanes prehistòriques d’aquest àmbit geogràfic. Actualment, la Balma Guilanyà s’excava cada estiu.

Serra de Busa i el Capolatell

La serra de Busa es troba al municipi de Navès, al costat de la serra dels Bastets, i està formada per parets de formes montserratines. El punt més elevat és el cim del Cogul, amb uns 1.526 m sobre el nivell del mar.

Aquests materials van ser dipositats pels curts i violents rius pirinencs durant l'Oligocè, fa uns 25 milions d'anys, a l'antiga línia de costa del llac de la depressió de l'Ebre. Formen part de la banda contínua de materials grollers que s'estenen al Prepirineu des del coll de Comiols (Montsec) fins a la Quar (Berguedà).

Els materials més tous han facilitat l'erosió a la vall de Lord, al sud de Busa, deixant totalment aïllat l'altiplà, enlairat a una alçada d'uns 1.300 metres sobre el nivell del mar, i entre 500 a 700 m per damunt de les fondalades immediates.

La serra de Busa forma un ampli altiplà, anomenat el Pla de Busa, tallat per tots costats per altres cingleres, i s'estén des de la Vall d'Ora a llevant fins a la del Cardener a ponent. Aquest pla és una illa natural sobre els penyals de la serra de Busa on destaca la magnífica vista panoràmica, amb la casa Rial al mig del pla i l'església parroquial de Sant Cristòfol.

El caràcter aïllat i inexpugnable d'aquest indret justifica la seva utilització com a camp d'instrucció militar durant la guerra de la Independència. El tinent coronel solsoní Francesc Xavier de Cabanes proposà al capità general de Catalunya, Lluis Lacy, la utilització de Busa com a campament i segura rereguarda. Es van fortificar els punts més febles i es construïren un miler de casetes de fusta per a l'allotjament dels resistents. Busa va ser, després de Cadis, el primer indret d'Espanya en proclamar la Constitució de 1812, en un acte al qual assistiren uns 8.000 soldats.

El Capolatell o La Presó

A l'extrem nord-occidental del pla destaca el Capolatell, més conegut com "la presó", amb motiu del seu ús per aquest fi durant aquesta guerra. La tradició afirma que, desesperats, n'hi havia que es llençaven al buit al crit Mourir à Busa et resurgir à Paris (Morir a Busa i ressorgir a París).

Molins i ecomuseu de la Vall d’Ora

L’aprofitament de l’energia hidràulica per moure molins i serradores és antiquíssima. En documents del segle XII, escrits en llatí, ja es parla dels “molendini” situats a la Vall d’Ora moguts per l’aigua del riu Aiguadora, que eren feudataris del monestir de Sant Pere de Graudescales, i que degueren ésser impulsats i renovats pels monjos benedictins, sent com unes petites indústries que donaven vida a la gent que habitava aquesta zona.

A la Vall d'Ora hi trobem els molins fariners de Cal Guirre, Ca l’Ambròs i Molí Vell de Canaleta. A la resta del municipi, també n'hi havia al Molí Nou de Postils, Molí de Can Feliu i Molí de Moscavera. Aquests molins solien tenir també serradora i ferreries annexes.

L’any 1995 a iniciativa de l’Ajuntament de Navès es va començar a restaurar el Molí de Ca l’Ambròs, la serradora que hi ha al costat, el pont medieval de dos arcs que travessa L’aiguadora i l’antiga escola de la Vall d’Ora situada a l’altra banda del pont. Posteriorment, en una segona fase, s’hi va instal•lar un petit Ecomuseu amb la mostra de les activitats que es feien a la Vall d’Ora fins a mitjans del segle XX, algunes de les quals van perdurar fins a la dècada dels 80 mentre vivien els dos darrers moliners Salvador Subirana de Ca l’Ambròs i Josep Pujol de Cal Guirre.

El molí de ca l’Ambròs té dues moles, pot fer farina de blat i farina d’ordi, també disposa de peladora de blat i de blat de moro, que després pot convertir-se en un dens i suculent plat de blat de moro escairat, ben típic dels pobles de muntanya i que no falta mai en el menú del dia de matança del porc.

Al costat mateix del molí hi havia la ferreria, on feien tota mena d’eines de treball: aixades, aixartells, arpiots, pales fangues i destacava la producció de volant que, fins i tot portaven a les fires per vendre’ls als segadors. No cal dir que també feien ferradures i ferraven les mules, els rucs i els cavalls.

Ben a prop hi ha la serradora on es feien les bigues i les llates, els taulons i les posts per a obrar cases i coberts.

I per completar també tenen un forn de llenya on coïen el pa, les coques i el pa de pessic, per als clients de l’entorn.

Tot el conjunt és una bona mostra d’arqueologia industrial que s’ha recuperat per deixar-ne constància a les noves generacions i com a reclam turístic que serveixi per a revitalitzar aquests racons tan bonics de Catalunya.

Castell de Besora

El castell de Besora està situat a la Vall de Lord entre Navès i la serra de Busa. Documentat el 982, estava format per tres cossos allargats avui convertits en masia.

Fou un dels castells de la frontera cristiana en l'ocupació musulmana. A finals del segle IX, Guifré el Pelós va establir posicions a Cardona, a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord. La frontera del comtat passava al nord de Solsona segurament per terme de Besora.

Actualment és una masia de propietat particular.

Document Actions