Molins i ecomuseu de la Vall d’Ora

L’aprofitament de l’energia hidràulica per moure molins i serradores és antiquíssima. En documents del segle XII, escrits en llatí, ja es parla dels “molendini” situats a la Vall d’Ora moguts per l’aigua del riu Aiguadora, que eren feudataris del monestir de Sant Pere de Graudescales, i que degueren ésser impulsats i renovats pels monjos benedictins, sent com unes petites indústries que donaven vida a la gent que habitava aquesta zona.

A la Vall d'Ora hi trobem els molins fariners de Cal Guirre, Ca l’Ambròs i Molí Vell de Canaleta. A la resta del municipi, també n'hi havia al Molí Nou de Postils, Molí de Can Feliu i Molí de Moscavera. Aquests molins solien tenir també serradora i ferreries annexes.

L’any 1995 a iniciativa de l’Ajuntament de Navès es va començar a restaurar el Molí de Ca l’Ambròs, la serradora que hi ha al costat, el pont medieval de dos arcs que travessa L’aiguadora i l’antiga escola de la Vall d’Ora situada a l’altra banda del pont. Posteriorment, en una segona fase, s’hi va instal·lar un petit Ecomuseu amb la mostra de les activitats que es feien a la Vall d’Ora fins a mitjans del segle XX, algunes de les quals van perdurar fins a la dècada dels 80 mentre vivien els dos darrers moliners Salvador Subirana de Ca l’Ambròs i Josep Pujol de Cal Guirre.

El molí de ca l’Ambròs té dues moles, pot fer farina de blat i farina d’ordi, també disposa de peladora de blat i de blat de moro, que després pot convertir-se en un dens i suculent plat de blat de moro escairat, ben típic dels pobles de muntanya i que no falta mai en el menú del dia de matança del porc.

Al costat mateix del molí hi havia la ferreria, on feien tota mena d’eines de treball: aixades, aixartells, arpiots, pales fangues i destacava la producció de volant que, fins i tot portaven a les fires per vendre’ls als segadors. No cal dir que també feien ferradures i ferraven les mules, els rucs i els cavalls.

Ben a prop hi ha la serradora on es feien les bigues i les llates, els taulons i les posts per a obrar cases i coberts.

I per completar també tenen un forn de llenya on coïen el pa, les coques i el pa de pessic, per als clients de l’entorn.

Tot el conjunt és una bona mostra d’arqueologia industrial que s’ha recuperat per deixar-ne constància a les noves generacions i com a reclam turístic que serveixi per a revitalitzar aquests racons tan bonics de Catalunya.